Em queda per sempre

Ploma damunt el terra
el dur terra humà
fores del ocell lliure
ara un xic més nu
Imagino que tens el do
de desfer la desconnexió
i l'aïllament de tantes persones
per permetre que ens descalzem
i sentim Tots aquest Bell planeta
al que estem connectats...
Gràcies per la teva lleugeresa!

Arbre antic tallat
plores tu i ploro jo
al recordar ta vida...
Quantes ombres has regalat!
Quin aixopluc mentre plovia!
Mil fulles has creat
cada tardor a la Terra nodrien
I ara un buit en el forat
a on les teves arrels naixien
Però em queda per sempre
l'imatge de la teva presència
noble, amorosa i Bella